2011, UN ANY IMPORTANT PER ALS VALENCIANS( 3)

Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla l'any 1911 i va morir a València el dia 13 de gener de l'any 2000. El seu nom va lligat, inevitablement, al de tres intel·lectuals valencians també desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (1981), Joan Fuster (1992) i Vicent Andrés Estellés (1993). Però si cadascun d’aquests era el millor exponent en un camp, això és, en la lingüística Sanchis Guarner, en l’assaig i la crítica literària, Fuster, i en la poesia, Estellés, Enric Valor va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa, la rondallística i la novel·la. I en tots tres va excel·lir.
Valor es va imposar com a deure l’àrida i no sempre agraïda tasca de resoldre els problemes, grans i petits, que es plantegen a diari els valencianoparlants preocupats per la qualitat de la llengua. En les seus obres Millorem el llenguatge (1971, 1979) i Temes de correcció lingüística (1983, 1989) explica de manera clara i entenedora tot allò que cal fer per evitar les incorreccions lingüístiques que no sempre expliquen les gramàtiques. L’obra gramatical de Valor, pel seu volum i la seua solvència, ha de ser considerada altament meritòria, sobretot si tenim em compte la seua formació autodidacta.
La vocació literària d’Enric Valor es materialitzà en la literaturització de les rondalles valencianes. En efecte, Valor transcendeix la mera funció compiladora i crea un món literari fascinant amb el triple objectiu de dotar les rondalles de contingut valencià, posar en joc un llenguatge altament expressiu i convertir-les en vertaderes peces literàries.
Per aquests motius, Enric Valor comptà amb una sèrie de reconeixements institucionals i acadèmics. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de València (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la d'Alacant (1999) i la Politècnica de València (1999). La Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Prèviament, havia obtingut el Premi Sanchis Guarner (1983) de la Diputació de València i el Premi de les Lletres Valencianes (1985) de la Generalitat Valenciana. Enric Valor fou proposat per diverses institucions per al Premi Nobel de Literatura.

2011, UN ANY IMPORTANT PER ALS VALENCIANS( 2)

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.
Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemnat, encara que es va beneficiar d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, que havia iniciat mossén Alcover.
Des del 1950 formava part de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.
Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel·lectual al seu poble.

2011, UN ANY IMPORTANT PER ALS VALENCIANS

Aquest any coincideix en un centenari, l'any 1911 és important per a la cultura valenciana perquè va morir Teodor Llorente i van nàixer Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor i Vives. Els tres van treballar per la recuperació del valencià i per la seua dignificació.Teodor Llorente va ser el pare i patriarca de les lletres valencianes i el més rellevant dels poetes valencians de la Renaixença, i coses que té la vida, fou el fundador del diari Las Provincias.