dimecres, 25 de febrer del 2009

VALÈNCIA MEDIEVAL

Avui hem fet una activitat pel centre de València, pel casc antic de la ciutat. És un recorregut que organitza Octubre Centre de Cultura Contemporània. Consta de dues parts: la primera consisteix en una lectura de textos, situacions diàries. Després hem visitat l'edifici, EL SIGLO VALENCIANO que eren uns grans magatzems. Des del terrat hem pogut veure una vista molt interessant, els terrats i les teulades dels edificis que l'envolten, els campanars de Sta. Caterina, el Micalet i el de Sant Martí, en aquests moments en restauració; de l'altra banda es veu el Mercat Central, els Sants Joans i els seus penells, la cotorra i el pardal, com es coneixen popularment.
Després de l'esmorzar, Albert i Pepa Alós ens han fet un recorregut literari pels edificis més significatius. Una lectura a la Llotja, a la casa de Jaume Roig, a l'església de Sant Nicolau, ... fins la casa d'Ausiàs Marc. Turmeda, Jaume Roig, S. Vicent Ferrer, Tirant lo Blanc i finalment Veles e Vents de Marc.
Ha estat un matí profitós allunyat de la rutina de l'aula i com comentaven els nostres guies, paga la pena imaginar els grans autors valencians per aquests carrers.
És molt recomanable.

dijous, 12 de febrer del 2009

ESQUEMA

Em recomana el meu amic Fede que facilite un esquema per aclarir més el comentari. Doncs ací va.

1 GLOSSA, a manera d'introducció
2 FORMA de la poesia:
1- MÈTRICA
2- RIMA
3- FIGURES RETÒRIQUES
a- Afecten la fonètica
b- Afecten la sintaxi
c- Afecten el significat
d- Afecten la lògica del discurs
4- OPINIÓ I SUGGERIMENTS

diumenge, 8 de febrer del 2009

UNA PROPOSTA PER FER UN COMENTARI DE POESIA

Quan hages de llegir i treballar una poesia no tingues prejudicis, no penses que és difícil i que no entendràs el que et diu l’autor o l’autora del poema. Els autors són persones que utilitzen la poesia per contar-nos els seus sentiments, les seues preocupacions, les seues alegries, les seues decepcions,...són persones com tu. La poesia té la seua manera, igualment que la música té el seu llenguatge.
Comença el text, procura anar a poc a poc, sense pressa, has de concentrar-te.
Primer, llig amb atenció, fins i tot llig en veu alta, la poesia és per recitar. Subratlla tot el que et sorprenga, tot el que et passe pel cap, fes anotacions. Que no se t'oblide: procura saber el significat de totes les paraules. Darrere de cada paraula, per poca importància que tinga, pot haver-hi algun suggeriment, alguna imatge. Llig el poema diverses vegades.
Segon, treballa totes les coses relacionades amb la mètrica, la rima i el ritme, és una manera de conéixer el poema. Pots comprovar si estàs davant d’una poesia clàssica o moderna.
Quan estigues segur o segura i veges que vas captant el poema, comença a redactar. A mi m’agrada seguir un esquema que, a continuació, et propose.
GLOSSA, és com una introducció. Pots començar pel títol del poema, si saps alguna dada biogràfica de l’autor, la contes (la biografia et pot ajudar a entendre millor el que et diu); a continuació digues l’estructura de la poesia: les estrofes o les seues parts (de vegades coincideixen, d’altres no), digues si són isosil•làbiques o anisosil•làbiques; si trobes algun suggeriment que et cride l’atenció també el pots dir. Pots indicar el tema i si penses que n’hi ha més d’un també.
FORMA. Primer, parla de la mètrica. Digues si és un vers d’art major o d’art menor, recorda que alguns poden estar cesurats, després has d’indicar el nombre de síl•labes dels versos. Per acabar observa les recursos mètrics del poema: sinalefes, elisions i hiatus.
Segon, la rima. Digues si n’hi ha. Cas que n’hi haja, indica si és consonant o assonant, la combinació de la rima, recorda que hauràs d’utilitzar les lletres en majúscula o minúscula, segons el tipus de vers; a més que no se t'oblide la rima fonètica, és a dir, si és masculina o femenina, és una manera de donar-li cadència a la poesia.
Si has comprovat que el vers està cesurat, observa la rima interna.
Tercer, els recursos estilístics. Pensa que en el poema l’autor o l’autora vol expressar els seus sentiments, però sempre d’una manera bella, treballada, per això utilitza diferents recursos retòrics.
Començarem per aquells que afecten a la fonètica. Busca les al•literacions, anàfores, onomatopeies.
A continuació, els que afecten la sintaxi, encavallaments, paral•lelismes, hipèrbatons.
Després, observa els recursos que afecten el significat de les paraules, metàfores, comparacions, metonímies, personificacions, sinestèsies.
Per acabar, els que afecten la lògica del discurs, hipèrboles, al•legories, símbols.
Pensa que has d’explicar el que et suggereixen tots aquestes recursos.
Fes el teu comentari, és convenient que mostres la teua opinió. La teua opinió no pot ser una repetició del text, ni estar basada en arguments relatius, “m’agrada perquè és fàcil de llegir”, “m’agrada perquè és curt” etc.
Has de tindre present com presentes el teu escrit, recorda que és important fer una bona lletra, deixar marges i delimitar els paràgrafs. Tingues cura de l’ortografia, si no recordes alguna paraula busca sinònims, no repetesques paraules i evita les oracions llargues, és preferible que utilitzes oracions simples.
Finalment, crec que és molt important que disfrutes fent el teu comentari.