2011, UN ANY IMPORTANT PER ALS VALENCIANS( 2)

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.
Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemnat, encara que es va beneficiar d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, que havia iniciat mossén Alcover.
Des del 1950 formava part de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.
Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel·lectual al seu poble.